SERÀ EL NOSTRE SECRET a Temporada Alta els dies 16, 17 i 18 d'octubre de 2020. Podeu accedir a la web de la Sala La Planeta per comprar les entrades. Obra de teatre Verbatim sobre els abusos sexuals en la infància en l'àmbit familiar. Enllaç al tràiler.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Document. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Document. Mostrar tots els missatges
Reflexions sobre el treball actoral a SERÀ EL NOSTRE SECRET.
El
3, 4 i 5 de juliol vam poder estrenar Serà
el nostre secret a la Sala La Planeta de Girona. Havíem d'haver estrenat el
mes de març però per la pandèmia no va ser possible fins quatre mesos més
tard.
El
procés que es va allargar una mica més d’un any el puc dividir en dues parts:
Primer
entrevistant testimonis i especialistes i visionant documentals, llegint articles
i llibres des de l'empatia, l'afany de coneixement i la necessitat de fer visible
l'abús sexual que pateixen els infants.
Després,
assajant, vaig comprendre com era encarnar a escena aquestes vivències gràcies
a la sensibilitat, destresa i respecte de la Daniela Feixas (dramaturga i
directora de l'obra) i gràcies a la complicitat i el talent de l'Elies Barberà
(company d'escena).
I
durant tot el procés hi ha hagut moments de dubte, de por, de sentir que el que
teníem entre mans era molt valuós i necessari. Seguidament algunes reflexions
sobre el treball actoral.
Posar nom al que sentim:
L'aturada
del confinament em va servir per digerir i endinsar-me més reflexivament en les
entrevistes dels testimonis (més ben dit, les
testimonis). Vivint paraula a paraula les vivències gravades em vaig adonar que
jo no havia posat nom a molts sentiments subjacents a les expressions sonores. Sentia
el que deia passant per tot arreu però sense “anomenar-ho” tot amb detall. Cal
posar nom a tot el que se sent? Quan posem nom racionalitzem el que sentim i
llavors tenim la possibilitat de gestionar-ho. L’aprenentatge és
essencialment sensorial però anomenar-ho dona la possibilitat d’anar més a fons
ja que t’adones que no n’hi ha prou amb dir “expressa tristesa”. Com és aquesta
tristesa en aquesta frase o paraula? És una tristesa amarga o bé és nostàlgia o
pena o amargor o dolor o abatiment o resignació…? I visualitzant les imatges
del text i sentint la qualitat sonora de la veu en cada frase es poden
distingir els matisos sonors i per tant, físics i emocionals.
Recorregut sensorial:
Llegint llibres sobre la temàtica del trauma en l’infant i especialment sobre el trauma per abús sexual infantil, ha estat crucial distingir les tres parts del cervell que tenim: el rèptil, l'emocional i el racional. El rèptil i més primitiu és el responsable de les sensacions físiques. I els intèrprets fem un viatge sensorial quan interpretem. Les sensacions són la base del nostre treball. I a partir d'elles, sentim emocions que ens porten a l'acció. Si canvia la sensació en funció de les imatges, el cos i la veu es modifiquen.
Complexitat emocional:
Les
sensacions físiques de les testimonis que hem entrevistat quan ens parlen de
l'abús són sensacions tenses, de rebuig, de retracció, d'alerta, de perill, de
bloqueig, d'apatia, de buidor, de desprotecció, d'agitació,...
I
les emocions? Fàstic, repugnància, por, pànic, ràbia, impotència, odi, plaer, perplexitat,
tristesa, desesperació, ansietat, incomprensió, desig, ...
I al
llarg de la seva lluita cap a la supervivència: tendresa, orgull, sorpresa, venjança,
indignació, amor, plaer, confiança, esperança, passió, i un llarguíssim
etcètera.
I
totes aquestes emocions i moltes més conviuen sota les paraules de manera
complexa i contradictòria -tal i com sentim els humans: orgull i tristesa,
fàstic i plaer, dolor i satisfacció, eufòria i por, tendresa i impotència... Hi
ha un llibre de Boris Cyrulnik que es titula "La maravilla del dolor" i parla del sentit de la resiliència.
I tria aquest títol, que és un oxímoron, per parlar-nos de la superació del
trauma.
Captar
aquesta complexitat emocional és entrenar-nos per a ser més empàtics i
comprensius amb nosaltres mateixos i amb els altres. Penso que una de les
tasques més motivadores per a l’intèrpret és poder conèixer com sentim els
humans a través dels personatges.
Sensibilitat
i límits: Investigar, entrevistar, escoltar, actuar.
Conèixer,
impregnar-se
d'aquest món sensorial i emocional que hi ha darrera
les veus de les testimonis per llavors viure-ho a escena des de les visceres i
deixant que afecti (fins a cert punt!) la resta del nostre organisme. La
paraula dita és la conseqüència d'aquest sentir. I dic fins a cert punt perquè
aquest també ha estat un aprenentatge com a actriu que s'ha fet molt evident
durant el procés. Com m’ha afectat cada etapa?
1.
Durant les entrevistes: Com he empatitzat amb les supervivents, com m'han
afectat la seves històries, quines imatges i sensacions s'han quedat dins meu
amb més força i com m'assalten durant les hores i dies posteriors a les
entrevistes. Com digereixo el que m’han explicat. Com miro la realitat que
m’envolta.
2.
Quan escolto les entrevistes i m'aprenc els fragments escollits: Curiosament hi
ha un viatge en el temps i com més escolto la veu de les testimonis i les seves
paraules, més em sorprèn perquè descobreixo sensacions noves que m'allunyen del
que coneixia.
3. Quan encarno les testimonis als assajos: Què en queda del que vaig sentir durant les entrevistes? La feina actoral ha estat desempallegar-me d'aquelles sensacions de "jo entrevistadora" per actuar des del “jo testimoni” que recorda i reviu seqüències dels fets traumàtics i les posteriors seqüeles. En la manera de dir de les testimonis hi ha l'experiència del fet.
Com a
actriu he investigat la necessitat de posar límits a la disponibilitat
emocional per gaudir actuant, fins i tot de les experiències més aterridores de
les testimonis. I en aquest gaudi artístic rau la força del teatre: convertir
el relat d’experiències reals esfereïdores en una obra d’art necessària,
incòmoda a vegades, poètica, emotiva i sobretot humana.
La
fortalesa de les testimonis i la seva generositat em va corprendre des del
primer moment. I dins meu hi havia el compromís i la necessitat de representar-les
fidelment des de l’admiració i el respecte. Aquesta necessitat era compartida
amb tot l’equip. Que bé que fos així! Per això, quan les testimonis, els
espectadors i els crítics que van venir a les funcions van captar-ho d’aquesta
manera, la satisfacció va ser molt gran.
“Les interpretacions de Marta Montiel i
d’Elies Barberà són d’una autenticitat, honestedat i versemblança admirables.
Quina complicitat, quina unió, que sinceres! Són, ras i curt, de traca i
mocador.” Oriol Osan, crítica Infàncies robades a Núvol el
09/07/20.
“Les interpretacions de Marta Montiel i Elies Barberà, respectant els idiomes i fins i tot els accents i les variants dialectals de cada testimoni, són realment commovedores, tant o més com ho eren a No m’oblideu mai, on ja mostraven una meravellosa ductilitat en la interpretació de testimonis molt diferents.” (…) S’ha de tenir una valentia i un coratge immensos per abordar amb profunditat un tema dolorós com pocs. S’ha de tenir un tacte i una delicadesa extrems per dur aquest material a escena, (…).” Dani Chicano, crítica La paraula que sacseja a El Gerió Digital el 28/08/20.
Records com aquest que conclouen un procés: una llarga abraçada després d’una de les funcions amb una testimoni que admiro. Les seves paraules: “Gràcies, veure l’obra m’ha ajudat moltíssim.”
Serà el nostre secret: obra document sobre l'abús sexual infantil.
Obra de teatre verbatim sobre els abusos sexuals infantils en l'àmbit familiar.
Podreu veure-la més endavant a: Sala La Planeta (Girona) i a Escenari Brossa (Barcelona).
És possible entendre a través del teatre la magnitud i complexitat de les conseqüències psicològiques, emocionals i físiques que comporten els abusos sexuals infantils? Aquest art ens ofereix un espai d'aprenentatge emocional i intel·lectual en relació a les possibles malalties ocasionades per l'abús en l'àmbit familiar o de confiança de la menor. El text de l'obra és creat amb els fragments de les entrevistes fetes a testimonis supervivents que ens parlen de com elles i ells ho van viure i de quina manera han lluitat i estant lluitant per poder-se sanar dins una societat que no es pren seriosament aquests casos perquè li costa acceptar que existeixen. I més, que existeixen dins de les famílies.
I què passa amb els abusadors? I amb els còmplices? I amb nosaltres que ho tenim al costat i no ho veiem? Una de cada cinc nenes (4 nenes i un nen) pateix o patirà abusos sexuals abans dels 17 anys. I d'aquests abusos, un 80% succeeix en l'àmbit familiar.
Estem parlant de maltractament infantil amb unes conseqüències que poden ser molt bèsties.
Per això a través del teatre documental verbatim volem expressar aquest tema tabú per conscienciar-nos, sensibilitzar-nos i també per reflexionar-hi plegats després de les funcions amb els especialistes convidats que ens acompanyaran.
Bessel van del Kolk en el seu llibre El cuerpo lleva la cuenta diu: "Nadie quiere recordar un trauma. En este sentido, la sociedad no es diferente de las propias víctimas. Todos queremos vivir en un mundo seguro, manejable y previsible, y las víctimas nos recuerdan que esto no es siempre así. Para comprender el trauma, debemos superar nuestra reticencia natural a confrontar esta realidad y reunir el valor para escuchar los testimonios de los supervivientes."
Funcions de No m'oblideu mai a la Sala Beckett
"El poeta Elies Barberà i l'actriu Marta Montiel en firmen la interpretació, d'una autenticitat, honestedat i versemblança admirables." Oriol Osan. Núvol, 15/10/19.
Seguidament podeu llegir els especialistes que ens van acompanyar als col·loquis. Obra i col·loqui ens condueixen de l'empatia a la reflexió per sortir del teatre amb una comprensió més acurada sobre la temàtica.
Enllaços a altres notícies relacionades:
Algunes de les crítiques i ressenyes:
Algunes de les entrevistes:
Funcions de No m'oblideu mai (gener-març 2019)
TARRAGONA: Sala Trono. 29, 30 i 31 de març. Especialistes convidats al col·loqui postfunció a càrrec de la Comissió de Cultura del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya: Roger Ballescà, Josep Maria Alcañíz i Jaume Descarrega.
IGUALADA: 23 de març. Especialista convidat: Psicòleg clínic Joan Beumala.
LLAGOSTERA: Teatre Casino Llagosterenc. 3 de febrer a les 18h. Especialista convidada: Anna de Palol. Psicòloga especialitzada en psicopatologia infantojuvenil i psicoterapeuta gestalt.
BARCELONA: Casa Elizalde. 13 i 14 de desembre de 2018 a les 20h. Especialistes convidats:
Dijous 13: Anna de Palol. Psicòloga especialitzada en psicopatologia infantojuvenil i psicoterapeuta gestalt.
Divendres 14: Jordi Reviriego. Metge i psicoterapeuta.
LLAGOSTERA: Teatre Casino Llagosterenc. 3 de febrer a les 18h. Especialista convidada: Anna de Palol. Psicòloga especialitzada en psicopatologia infantojuvenil i psicoterapeuta gestalt.
BARCELONA: Casa Elizalde. 13 i 14 de desembre de 2018 a les 20h. Especialistes convidats:
Dijous 13: Anna de Palol. Psicòloga especialitzada en psicopatologia infantojuvenil i psicoterapeuta gestalt.
Divendres 14: Jordi Reviriego. Metge i psicoterapeuta.
No m'oblideu mai a Temporada Alta
Vam fer tres funcions de No m'oblideu mai a Temporada Alta 2018. I aquella mateixa setmana, coincidint amb el Dia Mundia de la Salut Mental vam fer tres funcions més: una organitzada pel Centre Jove de Salut i dues per la Udg. Durant les funcions i els col·loquis s'evidencia que el suïcidi juvenil és un tema molt dur però que per aquest motiu cal que en parlem, amb respecte i acompanyats d'especialistes. Cecília Borràs (presidenta de DSAS) deia en una entrevista: "Su prevención es posible gracias a una herramienta sencilla, barata y en mano de todos: la palabra."
Una espectadora va escriure sobre la nostra obra. "...I el dia que vaig assistir a la representació hi havia joves molt interessats en el tema i vaig intuir que s'hi sentien identificats. Potser alguna cosa no fem bé, potser masses? No els oblidem, donem-los veu com han fet els actors amb les seves mateixes paraules. Gràcies, moltes gràcies per aquest exercici de valentia, honestedat i saber fer en una època on importa més l'expulsió de la bilis que les causes que l'han produit, malauradament."
Pròximament estarem a Barcelona (Casa Elizalde 13 i 14 de desembre), Llagostera (3 de febrer), Igualada (23 de març) i Tarragona (29, 30 i 31 de març).
Aquí us deixo l'enllaç d'algunes crítiques per si en teniu interès:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)