http://tvgirona.xiptv.cat/escenaris/capitol/si-no-ens-paguen-no-paguem
Crítica Time Out:
Hasta Do Abr 14
Teatre Tantarantana
Flors, 22, El Raval, Barcelona, 08001
Flors, 22, El Raval, Barcelona, 08001
Valoración de Time Out
Valoración: 4/5Time Out dice
Pasan los años pero hay cosas que no cambian. Aquella Aquí no paga ni Dios que Dario Fo escribió en 1974 con una indignación tan radical como la que vivimos ahora, sigue vigente tanto en la parte más teatral, más cómica, como en el revulsivo político, la llamada a la revuelta que hay detrás. Revisada hace unos años por el Nobel de Literatura y adaptada con su autorización al contexto catalán y ibérico por el director Carles Fernández Giua, Si no ens paguen, no paguem es una de esas funciones que no se pueden dejar perder porque devuelve al teatro su capacidad de incidir en el contexto socioeconómico.Que el sistema falla y que necesitamos una limpieza profunda no lo piensan sólo los indignados, sino la gran mayoría de ciudadanos que tienen los ojos abiertos. Un mosso de esquadra haciendo el discurso de los indignados, un policía nacional preñado por el milagro de Santa Eulàlia y una revuelta necesaria son las perlas de esta comedia que el director ha resuelto con buena factura, sin banalizar el trasfondo y con la resolución inteligente de escenas muy difíciles como la de la persecución. Entre los intérpretes cabe destacar la vitalidad y comicidad de Marta Montiel, el irónico puesto “socialista de orden” de Elies Barberà y el polifacético Arnau Marin que se encarga de todos los policías y del abuelo. Y al final, cuando los protagonistas salen para añadirse a los disturbios, la cuestión queda en el aire: La revuelta linda la violencia pero, ¿tenemos otra solución?
Por Santi Fondevila
Article d’opinió sobre Si no ens paguen, no paguem!
Posted on March 24, 2013
Opinió
No paguem
16/03/13 02:00 – Enric Ramionet
Els camins de l’humor i del teatre són tan inescrutables com sempre s’ha dit que són els del Senyor, i és per aquesta raó que et pots trobar cargolat de riure amb una obra centrada en les misèries de les víctimes de la crisi, i descobrir, amb una certa sorpresa, com esclata un cor de rialles seguint les peripècies de dues parelles a qui la vida ha situat a la banda dels derrotats. Treballadors desesperats, explotats, avesats a la humiliació diària dels sous en el seu combat contra el preu de les coses. És clar que perquè una obra de teatre amb aquesta proposició sigui tan divertida, cal el geni de Dario Fo i una adaptació i direcció intel·ligents, i un grup tan magnífic d’actors com el que aquests dies representen Si no ens paguen, no paguem al Teatre Tantarantana barceloní.
El dramaturg italià va escriure el text l’any 1974, amb indignació precoç, inspirant-se en un grup de dones milaneses que es van rebel·lar contra l’increment del preu de productes bàsics assaltant un supermercat i emportant-se el menjar sense pagar, com aquells sindicalistes andalusos que mesos enrere van irrompre al Mercadona, els telenotícies, les tertúlies i les consciències. Fa un parell d’anys, amb la indignació encara més viva, Fo la va revisar i en aquests moments històrics guanya actualitat a mesura que passen els dies. La resta, és a dir, el mosso antisistema, el policia nacional amb la samarreta taurina o el conscienciós
El dramaturg italià va escriure el text l’any 1974, amb indignació precoç, inspirant-se en un grup de dones milaneses que es van rebel·lar contra l’increment del preu de productes bàsics assaltant un supermercat i emportant-se el menjar sense pagar, com aquells sindicalistes andalusos que mesos enrere van irrompre al Mercadona, els telenotícies, les tertúlies i les consciències. Fa un parell d’anys, amb la indignació encara més viva, Fo la va revisar i en aquests moments històrics guanya actualitat a mesura que passen els dies. La resta, és a dir, el mosso antisistema, el policia nacional amb la samarreta taurina o el conscienciós
militant el PSC partidari de la via constitucional, és cosa de l’adaptació a la nostra particular vall de llàgrimes.
La comicitat, el to de farsa, els equívocs, l’espiral d’absurds i les situacions delirants, formen part dels recursos de l’autor italià per plantejar un teatre popular, compromès i reivindicatiu que pren, clarament, part pels humils; un teatre que justament ara, sotmesos tots plegats a les crueltats d’unes polítiques econòmiques que ens cauen damunt com una plaga bíblica, és més necessari que mai.L’any 1974 el van acusar d’instigació al delicte i a la revolta social, i m’imagino que Fo ho devia considerar un elogi. Avui, les transgressions i les accions de desobediència civil per resistir i lluitar contra les retallades, l’increment dels preus, la pèrdua de drets i totes les regressions que pretenen imposar-nos, deuen guanyar adeptes a mesura que creixen els partidaris de la teoria del xoc, o de l’estafa, i que augmenten l’acorralament i la ràbia dels cada dia més amplis sectors afectats. Al Tantarantana la companyia aplica la taquilla inversa; és a dir, després de veure l’espectacle, permet que el públic pagui
allò que creu just i que es pot permetre.
Atenent als interessos individuals i col·lectius els haig de recomanar que no se la perdin, i, si no fos per les brutalitats de la crisi, també els recomanaria que fossin molt generosos amb ells. Ens calen estímuls, miralls, perspectives com aquestes i és fantàstic que el món de la cultura, també afectat per l’escanyament general, es comprometi amb la realitat. I riguin, riguin, que enlloc està escrit que les revoltes hagin de ser sorrudes.
- El Punt Avui. Comarques Gironines 16-03-2013 Pàgina 13