Descoberta

Aquest estiu he tingut una grata sorpresa. Em van encarregar que m'ocupés de la representació que es fa anualment en motiu de la inauguració de curs d' El Galliner, acte que es fa juntament amb el Conservatori de Música de Girona. Cada any es tria una personalitat com a eix temàtic de l'acte. Aquest any es fa sobre la Joana Raspall.


He descobert una dona amb molta capacitat de treball, humanitat i estima vers la nostra llengua. A través dels seus llibres i opinions a les entrevistes he viatjat al passat,  als anys de la Guerra Civil, la posguerra i les dècades posteriors fins als nostres dies. La seva tasca per la llengua ha estat constant transmetent amb ella saviesa, valentia i bondat. És per això que ha estat un plaer elaborar un recital amb les seves paraules i ja estic desitjant que arribi el moment de compartir-lo amb els alumnes que el faran.
Aquí un poema del seu llibre Jardí vivent.


 
ARRIBAR

           Heu arribat on volíeu, vosaltres?
           Jo no sé encara on volia arribar
           i m’anuncien que sóc prop del terme.

Deixo al meu darrere llargues caminades
cansoses o alades, per erms o jardins,
cantant acoblades amb les veus amigues
o en silencis densos o desemparats.

Vaig buscar l’eterna  frescor de les aigües
que neixen als cims, i l’ardent bocassa
del volcà amagat que fa, traïdor,
del foc, pedra morta. No me’n queda res.
Sóc pobra com era.

Em cal agrair-ho, com un privilegi?
Haig de rebel·lar-me contra la injusticia?
Si m’he deixat dur pel vent de cada hora,
no sé si em venia de dins, aquell vent.
He seguit dreceres sense esperar els altres?
O per esperar-los he marrat camí?
He deixat el pa per recollir engrunes
o són les engrunes el gran nodriment?

Del néixer al morir, tot es fa pregunta.
Viure és preguntar? No més?

           Heu arribat on volíeu, vosaltres?
           Jo, només aquí: a l’interrogant.