Torna No m’oblideu mai a Barcelona


                          


Del 10 al 20 d’octubre estarem a la Sala Beckett amb No m’oblideu mai, obra de teatre Verbatim (teatre document) sobre el suïcidi juvenil. Després de cada funció hi haurà un col·loqui amb un especialista. Ja es poden comprar les entrades a: https://www.salabeckett.cat/producte/no-moblideu-mai/

Farem també funcions per instituts, de manera que podrem compartir les vivències que van viure els testimonis de l'obra amb els joves que vinguin.

Algunes paraules sobre l'obra:

"Anar al teatre a pensar en el suïcidi? Pot semblar estrany, però el teatre sempre és lectura i interpretació de la vida i la mort. I aquesta setmana em tocava teatre. He participat en el diàleg posterior a la representació de No m’oblideu mai, una obra en la qual, sota la direcció de Llàtzer Garcia, Marta Montiel i Elies Barberà, es dona veu als relats de joves que volien plegar de viure. No, no va ser anar a patir, sinó a compartir reflexions –a partir d’una proposta dramàtica excel·lent– sobre la primera causa de mortalitat entre la població jove i les paraules que ells i elles posen per explicar-la." Jaume Funes

"Un espectáculo excelente que, una vez más, sabe cómo plantear una temática sin tapujos ni complejos y ya no evidenciarla sino naturalizarla como una circunstancia presente en nuestra sociedad. Por si todo esto fuera poco, asienta un precedente dentro del Verbatim. Cómo aproximarse tanto al formato como al tema elegido consiguiendo un resultado relevante y de una calidad superior. Un gran trabajo donde queda clarísimo el qué, el cómo y el porqué. Impresionante e importante." 
Fernando Solla

"Sense ni sensacionalisme, ni paternalisme, ni cap mena d'excés No m'oblideu mai ens porta la veu de joves que pateixen o han patit depressió i altres malalties mentals, depressió, assetjament, violència sexual i altres problemes que els han empès, en un moment determinat a intentar treure's la vida. Sentir les paraules literals en boca dels dos intèrprets (que en això consisteix el teatre verbatim) commovia fins al moll de l'os i ens feia plantejar-nos com pot ser de cruel el món per alguns joves i adolescents, com de difícil és de vegades protegir-los i acompanyar-los i quina part de culpa tenim tots plegats en la construcció d'aquestes realitats que els (ens) asfixien. 
Amb una posada en escena senzill que donava tot el protagonisme a la veu i una tria molt interessant de testimonis i textos No m'oblideu mai hauria de girar (i molt!) per tot el territori i, especialment, per escoles i instituts, perquè convertir quelcom en tabú no fa que desaparegui i perquè parlar i escoltar són eines més potents del que qualsevol de nosaltres podria pensar." Gema Moraleda.